-
Dades d’interès
Temps: 1h i 50'
Distància: 21km
Velocitat mitjana: 11,5 km/h
Dificultat:
Alta
Desnivell:
807 m
Data:
28/8/02
Època:
Durant tot
l’any, preferiblement a la primavera a la tardor i a l’hivern, ja que a
l’estiu fa molta calor.
Recorregut:
Roda de Ter (440 m) – Quatre Camins (45’, 610 m) – Sant Pere de Torelló
(1h i 5’, 640 m) – La Redortra (1h i 15’, 730 m) – Font Vidranesa (1h i
35’, 970 m) – Santuari de Bellmunt (1h i 50’, 1247 m)
La bicicletada que explicarem a continuació és rellevant respecta la majoria d’excursions que es poden fer per la comarca d’Osona, ja que aquesta ruta té com punt final l’emblemàtic cim de Bellmunt, amb una altitud de 1247 m. Però no és pas només l’alçada el que li dóna a l’excursió aquest toc tan personal, sinó que són, les dures rampes de més del 15% que es repeteixen una i altra vegada, durant els 6 km que dura l’ascensió abans no s’arriba al punt més alt de la muntanya. Això és el que dóna la satisfacció de pujar fins a dalt de tot. També, quan s’arriba ben cansat al cim, l’esplèndida vista de tota la plana coberta d’un immens mar de boira, amb Cabrera i el Pla d’Aiats a l’est, el Montseny al fons, seguit per la Creu de Gurb i tot el Lluçanès, ens recompensa de tot l’esforç.
Tot
té el seu encant des d’aquí a dalt, i encara és més reconfortant
pensar que ho hem aconseguit nosaltres sols, amb els nostres mitjans. La
sensació és especial. Per tant és una excursió que recomanem a fer a
tothom que estigui en molta bona forma. És
important un fort entrenament previ abans de fer aquesta excursió, ja que
la pujada a Bellmunt és força
seriosa. Si volem disfrutar sense que la sortida es converteixi en un
calvari, seguiu aquest consell.
Després d’aquesta petita introducció explicarem fil per randa tot el recorregut.
– CAMÍ D’APROXIMACIÓ DE RODA A ST. PERE DE TORELLÓ
És
convenient fer aquest tram d’aproximació d’una forma suau per
reservar forces per més endavant.
Sortim del poble de Roda de Ter pel Barri del Pla Xic, que queda a les afores Nord del municipi. Agafem un camí asfaltat que surt pel costat de la masia del Pla Xic i 500m més amunt en trobem un altra, la Serra dels Munts. A partir d’aquí el camí asfaltat s’acaba. Agafem el de sorra, que voreja la granja i segueix tot recte en direcció a Bellmunt. Al cap de poc, després de fer dues petites pujades, el camí es bifurca en dos, nosaltres agafem el de la dreta que voreja uns camps i es dirigeix a una gran alzina que veiem al fons. No gaire més enllà de l’alzina hi ha una petita cabana d’obra, nosaltres seguim la pista més ampla en direcció nord, fins a trobar la carretera de St. Martí Sescorts. Agafem la carretera en sentit a l’Esquirol fins a trobar un camí asfaltat a l’esquerra (circula paral·lel a l’entrada particular del mas Les Coromines) i el seguim una bona estona sense agafar desviacions. Quan ens acostem al santuari de Puig Agut venen unes pujades que ens faran suar una mica, però de seguida el terreny torna a ser més pla. Llavors trobem la casa de pagès de l’Hora, a la dreta i al cap de pocs metres el trencant per anar cap a Puig Agut, a l’esquerra. Hem d’estar atents, ja que a 100 m més endavant, deixem definitivament la carretera asfaltada i seguim cap al Nord, de cara a Bellmunt. Passem pel costat d’una granja i continuem força tros endavant fins arribar als Quatre camins, una cruïlla on conflueixen: el camí del qual venim, un segon a l’esquerra que ve de Torelló, seguidament el camí Ral de Manlleu a Cabrera que es desvia en direcció est (ja hi ha un cartell que l’indica) i el de St. Pere de Torelló, que marxa tot recte endavant. Agafem aquest darrer, però alerta, ara ens ve un tros una mica perdedor i compromès. Per no embolicar-nos hem de fer el següent: trobem primer una baixada llarga de sorra i roques que l’agafem pel cantó esquerra, ja que com que és molt ample és fàcil no veure el trencant. De sobte el trobem a l’esquerra fent una corba molt accentuada. El seguim i si no anem errats, passem per sota d’uns arbres i entre dues basses, una per cada costat (ATENCIÓ! si ha plogut uns dies abans, el camí entre les basses estarà cobert d’aigua i pot ser una mica empipador de travessar).
Bé, ja ens queda molt poc, fem una pujada i arribem a una pista de forestal en molt bon estat. Ens dirigim cap a l’esquerra i passem per un parell o tres de cases de pagès fins agafar el tros de camí asfaltat, passem pel pont de Targarona i just després, trenquem a la dreta. Continuem endavant i ja podem veure el tros que ens manca per arribar a St. Pere de Torelló, just una pujada pel costat d’una fàbrica.
Quan arribem a la carretera que travessa el poble tombem a l’esquerra fins que trobem la senyal a la dreta que ens indica el santuari de Bellmunt. En resum, 1h i 5’ de camí immersos entre la boira, deixant enrere les masies i les margues, la roca calcària que aflora a la plana. Fora de la boira, la tèbia escalfor del sol barrejada amb la frescor del matí ens reconforta.
A partir d’aquí comença l’ascensió!
–
ASCENSIÓ A BELLMUNT
Ara
comença el moment més important de l’excursió, en el qual es veurà
si hem fet un bon entrenament i estem en bona forma. Seran 6 km de pujada
continuada i per tant, a part d’estar preparats físicament, també hi
juga molt la preparació psicològica, per no desmoralitzar-nos a mig camí.
Hem de procurar no malgastar
les forces al començament, volent anar massa ràpid, la qüestió és
agafar un ritme.
Sortim
de la plaça del poble i pugem pel carrer del costat, amb forta pujada. A
mig carrer hi ha un mapa explicatiu de la situació, és interessant
fer-li una ullada. Continuem tot amunt i fent cas de les senyals
indicatives. Passem pel costat del cementiri i anem pujant per la pista
pavimentada fins a la masia de la Redortra. A partir d’aquí comença la
pujada de debò.
Amb
plat petit i pinyó gran (això depèn de l’entrenament de cadascú),
pugem les pendents que serpentegen, una rera l’altra, els prats molls
per la rosada de la nit, fins que de sobte, la pista puja decidida cap a
llevant. Fem un gir de 180 graus i ara enfilem cap a ponent tan
decididament com abans, o més!. Tot sovint premem les palanques dels
canvis però aquestes ja no donen de si. Després del Pedronet de
Montserrat (punt des d’on es veu l’emblemàtica serra) la carretera
s’entafora a la part obaga de la muntanya. Al cap de poc, trobem la font
Vidranesa, on podem fer una parada per recobrar l’alè, però no ens
entretinguem, no ens podem refredar. Continuem amunt i molt lentament la
pendent afluixa. Al cap de tres quarts d’hora de pedaleig continuat,
arribem per fi a l’aparcament del santuari de Bellmunt. Només ens
queden un parell de rampes de més del 20% i ja haurem arribat a dalt. Ànims,
que ja hi som!
Eduard Gutiérrez