Què diuen de nosaltres

i què diuen de nosaltres?

Ammoniac

Déu n'hi do.Tenint en compte que el trash-metal és un estil amb un gran índex de hàndicaps,els Ammoniac s'en surten prou bé.Per començar estic convençut que en igualtat de condicions es menjarien vius els Sangtraït, perquè on aquests ofereixen un discurs ancorat ,Ammoniac reprodueixen la millor tradició sense caure en excessos.D'acord que no van més ennllà del que deuen escotar a casa seva.De moment.Si grups com Ammoniac treballen i tenen sort,poden aconseguir un discurs personal.Un tema com Absència,per exemple,pot semblar tòpic per algú que no se sent atret per la música que descendeix de Black Sabbath, però en el seu gènere és una gran canço.Llàstima que les lletres,ben intencionades i en català, tinguin una pobra qualitat literària:ja sé que per una mena de consens que jo no acabo d'entendre s'ha acordat que les lletres no són importants, però la desdidia textual pot malmetre cançons que, en canvi,tenen un llenguatge musical notable.Si s'anivellen els ingredients,segur que millora el producte final.I en el cas d'Ammoniac l'esforç paga la pena.
ENDERROCK NOVEMBRE 1999

MÚSICA SENSE COMPROMISOS

La nit dels dies 19 i 20 de desembre els bars d'Olot foren escenari improvisat d'una marató musical organitzada per grups joves d'Olot,els quals sincronitzaren les actuacions de manera que el públic les pogués seguir totes de bar en bar.(...) Amb els problemes típics del directe,un micro que s'acoplava,alguna desconexió fortuita,i segons com,petites deficiències de so ( francament poques i ,sempre que fou possible, solucionades)les bandes olotines donaren una mostra clara i contundent de la seva qualitat i,amb la seva presència,ens adonàrem que en qüestió de tres anys han augmentat ostensiblement en nombre i nivell.Tal és així que,poder parlar d'una ciutat de 28000 habitants amb un nombre d'entre deu i quinze sòlides formacions ( no totes participaren en la marató) és tot un orgull.Mai s'havia arribat a aquesta xifra i més es troba en continu creixement.La primera nit sentírem alguns dels estils més durs com ara el que practica Apeiron. Més en sintonia amb el primer grunge i el punk es troben Ammoniac els quals en poc temps han sabut fer-se un lloc entre els grups més antics i els comencem a veure en tots els concerts compartits (...)

REVISTA 440 METRES SOBRE EL NIVELL DEL MAR. GENER DEL 1999.

Discos:Ammoniac

Primer testimoni del que han estat els tres anys d'història del grup.Inicialment es van conèixer a l'escola de música de Sant Rock, i després d'uns anys de cançons ens porten per fi quatre cançons de rock dur (com ells les defineixen) cantades en català i en anglès i produïdes per en Quim Mandado (Sangtraït) als estudis Ariadna Recordings.De fet uns dels referents més obvis dels Ammoniac són els esmentats Sangtraït ,sobretot a la cançó que tanca el CD: Absència on els arpegis i el temps assossegat recorda l'èpica dels jonquerencs.
La resta dels temes es devaten entre el punk rock i les guitarres trash que toquen l' Albert Collel "Bertu" i el Josep Monturiol "Montu" amb el baix d'en Pau Esteve i la bateria d'en Joel Barcons .A més tots s'encarreguen que la cosa soni afinada ja que tots quatre canten en el debut del grup de la Garrotxa.
INDIVIDU OCULT Nº24

Concert del grup olotí Ammoniac a la sala KGB

El dia 22 d'abril,el grup olotí Ammoniac va oferir un concert a la mítica sala barcelonina KGB.Fou el primer concert que han ofert aquest any i l'afluència de públic va ser notable,ja que s'hi congregaren un centenar de persones, la majoria dels quals eren garrotxines.L'estil de música d'aquest grup és el rock dur i ja han enregistrat un disc compacte amb quatre temes dels quals se n'han venut unes 350 còpies en menys d'un any (...). SETMENARI "LA COMARCA D'OLOT" 6 MAIG DEL 1999.

Tornar a la pàgina principal
1
Hosted by www.Geocities.ws