BILANÇ

BILAN

 

Las mai ancianas comunitats occitanas son ancara solidàrias per lor sentiment cultural o religiós original. N'es qu’en un periòd contemporanèu que los Occitans partigueron individualament per de rasons exclusivament economicas, sensa se revendicar particularament occitans.

Istoricament, l’Estat francés dins la siu estrategia d’espandiment nacional vers lo Sud, s’es bastit dins un'unitat totala : linguistica (lo francés per totes), religiosa (Còntra Refòrma còntra los protestants. A creat lo moviment de la diaspòra occitana. Per los sius juecs d’influença, s ’es passat la mesma causa per los Occitans d’Itàlia e mai especialament per los Vaudeses de las valaas istoricas. Nonmens en Pedmont occitan la tolerança es aüra mai granda qu'en França. Dins lo domeni linguistic, l’originalitat linguistica occitane d’ancuei fatz que se parla totjorn occitan “a la nòsta mòda” dins la vita vitanta. De mai l’originalitat religiosa occitana resta abé l’associacion vaudesa de Torre Peliç que es un centre mondial vaudés. Pasmens a l’estrangier las comunitats occitanas exiliaas per de questions religiosas an tendença d'obliar l’aspeit linguistica. Per exemple, en Alemanha, dins las Américas, l’alemand, l’italian, lo francés, l’espanhòl dominan dins lo culte vaudés.

Lo segle lo mai important per l’emigracion dels Occitans es estach lo segle 17 (Guerras de religion) e mai recentament, lo mieg del segle 19 après la colonisacion de las Américas.

La consciença d’apertenença existe a cà dels descendents dels Occitans de Barcilona e d’Arièja. An lo sentiment d’apertenir al terraor de la valaa o a Arieja mas per elos l’ensem global es lo francés. Sensa comptar aquelos que conoishen manco lors originas occitanas.

Nonmens poem remarcar que d'unos reconoishen Occitània del dintre e d’autres la reconoishen de l’exterior. D’una certa maniera, ancuei resta que los exiliats de lor pròpre país, lenga e cultura son los quites Occitans administrats per França, Itàlia e Espanha.

Parlam de comunitats estructuraas d’origina occitana que revendican o an gardat remembre de lor ligam linguistic o religiós. Mas i a agut tantben un grand nombre d’Occitans que si fonderon en la massa dels païsses d’arribaa. La dificultat globala es de far pilhar consciença en cadun de lor especificitat que los religa a lor occitanitat originala. Seria domatge que lor sigue refusaa lor part d'occitanitat un segond còup dins lor istòria familiala.

 

Coma o venem de veire, las situacions d’exili dels Occitans son particularas dins cada cas. D'efeit, los Occitans, segon lors regions, lor situacion son aguts exiliats per de rasons multiplas. Son lo rebate de la diversitat occitana. Mas la soma d'aquelas experienças e los testimònis d'exil on una mesme rasiga. Aquela occitanitat de partença es una de las grandas raices d'aqel exili que caracterisa concretament sa diferença sota diverses aspeits que sigon politics, religioses, economics.... Que sigue per de rasons religiosas : catars, vaudeses, uganauds, camisards e protestants, politics o ancara economics, las causas de 'l’exili” son mai o mens la rebate de la situacion de tot occitan. Es la negacion d’Occitània puei la negacion de lor originalitat per los estats (o gleias) vesins e per de rasons estratégicas en seguia una dominacion totala que a provat d'escafar tots los trache occitans.

De mai aquela originalita reside dins lo sentiment d’alteritat latent a cà dels Occitans. Aquel sentiment passa per una diferenciacion en rapòrt de las fòrças que los an dominats dins diferents contextos. Las particularitats dels Occitans se son exprimias de maniera diferenta e an poscut pilhar de representacions multiplas. D' aspeits originals en matiera religiosa, culturala, linguistica, totjorn coma un marcatge de diferenciacion puei de resistença faça a las pressions. Non es per ren que l'un ditz que 3 Occitans fan 4 vejeires diferents. Aquelas diferentas formas d’alteritat occitana- religiosa e linguistica subretot- son un degrat intermediari entre lo simple sentiment d’estre occitan e lo fach de defénder (politicament per exemple) l’òme dins la siu occitanitat. Istoricament, vegueriam qu'era ja riscat de s’afirmar diferent religiosament. Donc, las ocasions d’expression d’oposicion polìtica son aguas ancara mai raras.

Quitament se si son periferisats e n'an pas ancara consciença de lors ligams en rason dels aspeits diverses de lors entorn, los diferents elements de la diaspòra occitana constituan nonmens l’esperit dels Occitans.

 

Poem desirar una Federacion internacionala de la Diaspòra Occitana, o autra instança de l'occitanofonia, coma regropament de totes los descendents exiliats e los contemporanèus que sigue non unicament cultural - coma sabem totes lo far - mas tantben influenta economicament e politicament.

 

Occitans del monde, l'an que ven Occitània liura !

 

PRINCIPI

 

Hosted by www.Geocities.ws

1