Alemània

 

 

Dins l’actual Land alemand del (Bade)-Württemberg, los valdeses originaris d’Occitània cisalpina (actualament sota dominacion italiana) e del Delfinat (Cairàs) s’installèron tre lo segle 17. Foguèron diches iganauds coma aicí o coma ailà ‘welch o waldenser’ que significa tot ce qu’es d’origina neo latina. Los occitans pedmonteses si repartiguèron entre comunas nòvas que creèron (comunas d’origina occitana solida) e d’autras vilas fondaas per d’uganauds franceses, francoprovençals o demièg las vilas alemandas existentas. D’unes temptèron de tornar dins lor vilas d’originas, foguèt sonat “La Gloriosa rentraa” mas trobèron que devastacion. Avèm las traças toponimicas occitanas qualques exemples (equivalent en francés, italian, aleman), Peirosa (Perosa Argentina It., Perouse Al.), Li Vialars (Villar Perosa It.), Pinascha (Pinasca It., Pinache Al.), Serres, Corres, Grosvillar, Borcet (Bourset Fr., Neuhengstett Al.)... L’airal es situit al nòrd oèst de Stuttgart. Si serviguèron del francés coma lenga liturgica e de l’occitan coma lenga familiala. Los toponimes correspònden als vilas/vilatges/vialars d’ont venion, principalament de las valaas occitanas cisalpinas nodencas coma la Val Peliç, Germanasca e Clhuson. (veire en fin)

 

Ref. sit interret de presentacion de totas las comunitats valdesas : <http://www.lbb.bw.schule.de/%7Eschumach/waldenser/valdeu/docs/ftext30.htm> e lo siti del Licèu Hölderlin de la ciutat de Nürtingen ab un exemple de paraulas en occitan : <http://www.hoegy.de/ags/waldenser.htm>.

 

Sénher Martel professor a l'Universitat de Letras de Montpelhièr saupèt per lo professor Renat Merle que Hernest Hirsch faguèt d’enregistracions en las annaas 1930 del parlar occitan vivaroalpin e a relevat un parlar alpin ab un accent germanic. D’alhors del temps de son servici d’òst, Sr. Martel mi signalèt son rescòntre ab un soldat alemand que portava un nom occitan alora que ne’n sabia manco l'origina.

 

 

Luèc d’origina : Pedmont occitanofòn

Luèc d’arribaa : Württemberg

(Ulrich Maier, 1991/92, S. 14)

(Ulrich Maier, 1991/92, S. 15)

 

Mapas tiraas del sit : <http://www.lpb.bwue.de/aktuell/due/45_02/waldmat.htm>

 

 

Per metre en valor lo passat occitan e valdés existissen d’institucions.

 

Ancuèi i a lo Musèu Uganaud alemand que mòstra l’istòria dels uganauds en França lor fugia e lor vita en Alemània.

Ref. Deutsches Hugenotten-Museum, Hafenplatz 9a, 34385 Bad Karlshafen, Tel.: 05672-1410, Malh. <[email protected]>

" La Société Huguenotte Allemande a été fondée, en 1890, sous le nom d’Association Huguenotte d’Allemagne. Le rôle de la Société Huguenotte consiste entre autre :

- à préserver et promouvoir la tradition huguenotte en Allemagne

- à organiser des travaux de recherche sur l’histoire, la théologie et la généalogie des huguenots

- à renforcer les liens d’amitié franco-allemands

- à travailler avec les autres associations et sociétés huguenottes, allemandes et étrangères

- à porter secours aux démunis ainsi qu’aux réfugiés

- à oeuvrer à l’amitié entre les peuples, les différentes races et religions dans un esprit de tolérance mutuelle.

 

Le Centre Huguenot allemand de Bad Karlshafen accueille dans ses murs la Société Huguenotte Allemande, une bibliothèque spécialisée, un centre de recherche généalogique et de consultation d’archives, ainsi qu’un musée consacré à l’histoire des huguenots. "

Adreiça de la Société Huguenotte Allemande :

Deutsche Hugenotten-Gesellschaft e.V. Hafenplatz 9a, 34385 Bad Karlshafen, Telephone + 49 5672 1433, Telefax + 49 5672 925072. Mail: [email protected]

 

Adreiça de Das Waldensermuseum "Henri-Arnaud-Haus" in Ötisheim – Schönenberg.

75443 Ötisheim – Schönenberg, Henri-Arnaud-Straße 27, Tel. : 07041/ 7436, Fax : 07041/ 863677

Mail : [email protected]

 

Qualques patronimes corrents : Aillaud, Alliaut, Armingeon, Ayasse, Balmas, Baral, Bellon, Billon, Blanc, Blanchout, Bonnet, Bouc, Bouceau, Breuze, Brun, Bonnou, Bourions, Canel, Charle, Castan, Castang, Chaume, Claret, Clapier, Combe, Cocher, Comte, Chardoussin, Clappier, Cordier , Didier, Dumas, Frairie, Fraissinet, Gayde, Germanet, Gilly, Gimbart, Grauget, Grizet, Goutier, Guerin, Heritier, Jaimet, Jourdan, Jouvenal, Martin, Matthiau, Muret, Mondon, Pastre, Petit Jean, Piston, Peyrot, Paris, Rostain, Rostan, Rouchat, Roux, Salvay, Servay, Simondet Soulier, Talmon, Vincent, Vinçon...

 

 

(dessenh trach de Neuhengstett, Neue Herausforderungen, Bourcet e. V. –Heimat- und Geschichtsverein Neuhengstett, Der Deutsche Waldenser 02/01, pp. 505-513)

 

Vaicí un estrach d’un etnotèxto en occitan vivaroalpin valdés d’Alemània (vila de Serres) trach de Bolletino della Società di Studi Valdesi, n°75, 1941. Repareissut dins l’article de GENRE A. & COÏSSON O, 1992. “A ricordo di Teofilo Pons” in Novel temp n°41, pp. 13-19.

 

Aquèl tèxto en occitan d’Alemània de 1941, es un dels testimònis escriches los mai contemporanèu. Poèm relevar dins la morfologia los traches occitans vivaroalpins del nòrd en ligason abe lo francoprovençal, los influces ja existents del pedmontés e, l’influença fonetica e grafica del tedesc dins la retranscripcion (comme pour l’occitan en France ou l’occitan en Catalogne).

p. 17-18

 

Texte original

Essai personnel de transcription graphique

 

SUSPIRR PAR MOT D’LANA PERDRE LO LANGO E LU DOIT D’LI VAUDOA A SERRES

 

Lango tan belle de notri Paire

d’li Vaudoa, d’li Weliy, dii sedanta gaire.

an per An ur an mank ge Landgadze

patoa d’ga Donna sü la Vio le Dalmatze

de dri, de garda a mess d’li Armand

un sa dura Bera d’An passa düsant

 

S’gi Armand anvirung s’namouqaven beng

dei geng e d’lur Ratzo un s’fassìo dame reng,

e qussi qun vrio mog dant meiprissa

go dei geng ur a pa gaire se ansussia

a goer a tütti dü ere greisü

le sog la nu fei mar go de we perdü

o gi Dzuwi angmensesen d’butza

se dret mai de dri, e pas laisa de gutza

[...]

“Sospir per'mor de l'anar perdre la lenga e lo deit (1) d'li Vaudoàs a Serres, Württemberg”

 

Lenga tant bèla, de nòstri paires,

de li vaudoàs, de li velhi, tu s’entende gaire.

Aun per aunor au manc ‘quel langadge

Patoàs de caa dòna sus la viá, le dalmadge !

Te terir (2), te gardar almeg d’li Almands (3)

Un s’adora porrà d’an passar dus sants (4).

 

Se ’qui lhi Almands d’environ se’n amusaven ben,

dei gents e d’lor raça om se fasiá jamei ren.

e consí om vriai moc(adge) (5) te ten meiprisat,

d’aucun qu’aurà pas gaire [de] s’ensociar.

Al còr a tuti, tu eras creissut.

Al es çò que nos fai mal qu’a te ver perdut.

o Lhi jovi on mens [envia] de se bojar

se dreit mai de terir e pas mai laissat cochar.

 [...]

 

(1)   Ducte, biais

(2)   Tenir

(3)   alemands

(4)   cents

(5)   vriai moc(adge) = verai mocariá

 

 

Las comunas concernaas totas rendèron omenatge a lors antenats per l’aposicion de placas indicadoras, per exemple lains lo municipe de Grossvillars :

(fòto : Roland Jourdan. <http://home.arcor.de/waldenserorte/strassennamen.htm>)

 

Avem a pauc près deguna signaletica bilenga en Occitània (panèl ab'al nom de ciutat escrich en occitan) mas es quasi facha en Alemània !

 

Estela de la comuna de Nordhausen per lo tricentenari de la presença dels Vaudeses del Pedmont :

(Fòto: W. Plieninger)

 

Bibliografia :

 

BOGER K., & VOGT E.-F., 1930. “Die Sprache der Waldenserkolonien in Serre und Neuhengstett (Württemberg)” in Zeitschrift für romanische Philologie n° 50, pp. 436-483.

HIRSCH Ernest, 1933. “Waldensische Ausprache anlässlich einer Audienz beim König von Württemberg” in Archivio für das Studium der neueren Sprachen n°163, pp. 250-251.

HIRSCH Ernest, 1963. “Gedenkworte in Neuhengstetter Welsh am Grabe Henri Arnauds” in Zeitschrift für Württembergische Landesgeschichte n°22, pp. 392-394.

HIRSCH Ernest, 1963. Beiträge zur Sprachgeschichte der württembergergischen Waldenser. Stuttgart : Veröffentlichungen der Kommission für geschichtliche Landeskunde in Baden-Württemberg. B/24, x-128 abe 7 mapas.

HIRSCH Ernest, 1963. “Zur lautlichen Entwicklung der Sprache der württembergischen Waldenser” in Zeitschrift für romanische Philologie n°79, 5 mapas, pp. 403-426.

HIRSCH Ernest, 1969. “Der Anteil des piemontesischen am Wortschatz der württembergischen Waldenser” in Zeitschrift für französische Sprache und Literatur, pp. 358-366.

HIRSCH Ernest, 1970. “Zur lautlichen Gliederung der Mundarten der piemontesischen Waldenser” in StN n°41, abe mapa, pp. 368-376.

RÖSIGER A., 1883. Neu-Hengstett (Boursét), Geschhichte und Sprache einer Waldenser Kolonie in Württemberg. Abel, Greifswald.

 

Ref. : sit interret

JOURDAN Roland, 2003.  “Waldenserorte” in site Internet personal <http://home.arcor.de/waldenserorte/index.htm>, Karlsruhe - Palmbach.

PLIENINGER Waltraud, 2003. “Glaubensflüchtlinge nach dem Dreissigjährigen Krieg in Württemberg, I. Waldenser materialen” in <http://www.lpb.bwue.de/aktuell/due/45_02/waldmat.htm>.

Deutsche Hugenotten-Gesellschaft e.V. , 2003. <www.hugenotten.de>

 

PRINCIPI

 

Hosted by www.Geocities.ws

1