Versión en castellano
Programa del Seminari Ponents
CAMPAMENTS NATURALISTES A L'AIGUABARREIG'1999 Visita a l'Aiguabarreig
Actualització diària de les noticies sobre l'Aiguabarreig 
Bústia per l'Aiguabarreig
CONCLUSIONS
DEL V SEMINARI DE GESTIÓ AMBIENTAL
Mequinensa (Baix Cinca), 7 i 8 de novembre de 1998
Per a una gestió integrada, sostenible i coordinada de l'Aiguabarreig del Cinca i el Segre
Amb la realització d'aquest Seminari es pretenia cercar en els diferents estudis i treballs elaborats en el marc de l'aiguabarreig dels rius Cinca i Segre, aquells elements que puguin contribuir a avançar en la definició d'un model de gestió per a tot el conjunt d'aquest espai de manera que es garanteixi la conservació de llurs valors naturals, s'afavoreixi l'ús sostenible dels seus recursos, es coordinin les polítiques de les diferents administracions -sectorials i territorials- i es contribueixi a la sensibilització de la població.
Les ponències presentades han posat en evidència la importància del medi natural i el paisatge de l’Aiguabarreig, els valors i funcions del qual han estat a l'origen del desenvolupament econòmic de la zona (mineria, agricultura, energia hidràulica, turisme, etc.).
Les activitats que s’han beneficiat dels recursos naturals de l’Aiguabarreig, sovint s’han desenvolupat sense tenir en consideració els requeriments de conservació dels elements del medi natural en el qual es basen ni el seu impacte sobre els altres sectors, produint-se en alguns casos efectes negatius (contaminació de l’aigua, ocupació de sòls inundables, introducció d’espècies, etc.), tot i que en casos concrets puguin haver estat beneficiosos (embassaments), si més no a escala local.
El Seminari es va tancar amb una taula rodona que va comptar amb la presència dels alcaldes dels quatre municipis de l’entorn directe de l'Aiguabarreig i representants locals del sector de la conservació, esdevenint clara la necessitat d’establir un mecanisme permanent de diàleg entre tots els implicats en la conservació i l’ús dels recursos naturals de l’aiguabarreig del Cinca i el Segre.
Com a conclusió del Seminari, i recollint els suggeriments fets pels diferents ponents i els resultats dels diferents debats produïts, s’ha elaborat tot un seguit de propostes d’acció a dur a terme, les quals s'han agrupat al voltant de sis temes principals. Les entitats organitzadores del Seminari s'han compromès a fer arribar aquestes propostes a les institucions pertinents i a col·laborar conjuntament per impulsar la seva execució.
Propostes d'acció
Educació i recerca
Desenvolupar els nombrosos i diversos recursos educatius i pedagògics de l’Aiguabarreig, tant entre la població local com en altres col·lectius (estudiants, turistes, etc.).
Exemples de possibles iniciatives en l'àmbit educatiu i pedagògic:
- Incrementar les campanyes d'identificació i reconeixement per part dels residents i usuaris del medi i el paisatge en el que viuen i treballen.
- Elaboració d'una ruta turístico-cultural que contempli els diferents elements naturals i culturals (geologia, biologia, etc.) i l'ús que se n'ha fet (habilitació d'una mina de carbó, pràctiques agrícoles tradicionals, etc.).
- Consolidació de les iniciatives ja existents (Estació Ornitològica del Baix Cinca, Camí de Sirga, etc.).
- Recolzar a nivell supramunicipal l'Aula de Naturalesa de l'Aiguabarreig iniciada a Mequinensa.
Incrementar els projectes de recerca i seguiment dels diferents components del medi natural i el paisatge de l'Aiguabarreig, especialment en el seu àmbit hidrològic.
Exemples de possibles iniciatives en l'àmbit de la recerca:
- Canalització d'un major suport econòmic a les entitats i institucions que estan promovent activitats de recerca a l'Aiguabarreig.
- Creació d'un equipament de recerca permanent de l'Aiguabarreig dins l'àmbit de la biologia i d'altres.
- Avaluació dels impactes de la pesca i de la introducció d'espècies al·lòctones de peixos.
- Reconeixement de les zones humides i inundables al llarg de l'Aiguabarreig.
- Estudiar l'evolució de la biomassa vegetal i llur incidència durant les riuades.
- Control de la contaminació per nitrats i fòsfor de l'aigua superficial i subterrània.
- Estudiar els efectes dels processos de sedimentació i de la seva incidència durant les riuades.
- Fer públiques i accessibles les dades de que disposa l'Administració.
Connexions ecològiques i paisatgístiques
Manteniment i millora de les connexions ecològiques i paisatgístiques amb altres espais d’interès natural al llarg del Segre, el Cinca i l’Ebre, considerant l’Aiguabarreig com a un punt de primer ordre en aquest eix de connexió N-S entre el prepirineu i la serralada prelitoral. També s'ha de tenir en compte la necessitat de considerar com a element integrant d'aquest sistema els espais naturals existents als contraforts i serres que flanquegen l'Aiguabarreig.
Exemples de possibles iniciatives en l'àmbit de les connexions ecològiques i paisatgístiques:
- Reimplantar la continuïtat i el funcionalisme del bosc de ribera.
- Garantir la continuïtat entre els espais inclosos al PEIN o a qualsevol altra figura de protecció del medi natural, establint un model de gestió conjunta.
- Garantir que en tots els plans, projectes i estudis s'avaluï la connectivitat del territori abans de prendre cap decisió.
- Adequar les infrastructures de forma que tinguin en consideració la funció connectiva del medi natural.
Regulació i ordenació d’usos i activitats
Destaca el nul nivell d’aplicació de la normativa i dels plans vigents, motiu pel qual es proposa:
- Que l’administració hidràulica assumeixi i desenvolupi llurs funcions relacionades amb la conservació, especialment en tot allò que fa referència a la delimitació del domini públic hidràulic i que s'apliquin els mecanismes de protecció de zones humides que el Reglament de domini públic hidràulic preveu. També s'han d'establir els corresponents mecanismes de coordinació amb les administracions ambientals.
- Que es desenvolupin les mesures de conservació previstes al PEIN i a la normativa aragonesa i catalana de protecció de la naturalesa, dotant-la dels recursos econòmics necessaris, esdevenint l'objectiu final l'establiment d'un pla de protecció i gestió conjunt. És especialment necessari: senyalitzar l’espai i dotar-lo dels corresponents mitjans de vigilància; publicar i difondre la normativa existent; fer el seguiment i control de les espècies introduïdes, especialment de peixos, i evitar noves introduccions incontrolades; establir una figura específica de protecció d'indrets d'especial interès per a la fauna.
Coordinació
S’ha de treballar en la definició d'un mecanisme o organisme eficaç d'informació, coordinació i difusió de les diferents iniciatives que es duen a terme a l’Aiguabarreig, de manera que es vagi concretant un model de gestió sostenible d'aquest espai.
Exemples de possibles iniciatives que podria dur a terme aquest organisme de coordinació:
- Contribuir a impulsar la coordinació de les actuacions de les diferents administracions amb competències ambientals.
- Contribuir a la corresponsabilització dels ens locals en la conservació de l'Aiguabarreig.
- Afavorir la integració de la població i dels diferents usuaris en la seva gestió.
- Definir un projecte de recerca permanent, tot integrant les dades i els estudis ja existents en un Sistema d'Informació Geogràfica.
- Definició i execució d'un pla de millora paisatgística i de reducció d'impactes: control d'abocaments i runams, millora i adequació de la xarxa de camins, restauració d'indrets malmesos, etc.
- Cercar suport tècnic i financer per a impulsar millores en les pràctiques agrícoles en el conjunt de la zona: avaluar la disponibilitat i l'aplicació de residus ramaders; realització de balanços de nutrients en diferents tipus de conreus; monitoritzar la qualitat de l'aigua de rec; millorar l'eficiència en l'ús de l'aigua; optimitzar el control integrat de plagues i malalties; control de la llavor certificada; etc.
- Impulsar un pla de desenvolupament turístic.
Amb independència del punt anterior, és necessària una actuació concertada entre la Diputació General d’Aragó i la Generalitat de Catalunya que possibiliti un règim de protecció unitari i la creació de mecanismes de coordinació permanent i programes de gestió comuns.
S'ha de redactar o completar el planejament urbanístic dels municipis inclosos a l'Aiguabarreig de forma que es tinguin en compte les especials característiques del seu medi natural i del paisatge, tot establint una estratègia eficaç i coordinada de conservació dels seus elements més representatius.
Riuades
El problema de les inundacions és prou complex com per a posar en evidència que moltes de les solucions fins ara aplicades (dragat, esculleres, etc.) són excessivament simples i temporals, tot i que en alguns casos o períodes puntuals poden tenir sentit.
Exemples de possibles iniciatives en l'àmbit de la prevenció i correcció dels efectes de les riuades:
- Iniciar o completar els estudis hidrològics que puguin aportar dades sobre la problemàtica de les inundacions.
- Avaluar els canvis que comportarà sobre el règim d'inundacions la posada en marxa de noves infrastructures hidràuliques aigües amunt.
- Estudiar solucions a la necessitat de transvasar els sediments dipositats a l'embassament de Ribaroja al delta de l'Ebre.
- Aplicar la normativa vigent sobre el domini públic hidràulic i la prohibició d'edificar en zones inundables.
- Reimplantar la continuïtat i el funcionalisme del bosc de ribera.
- Avaluar les implicacions que la previsible nova tarifació de l'aigua pot tenir sobre l'agricultura i com els canvis que això comportarà pot canviar el paisatge agrícola i, per extensió, els efectes de les riuades.
- Implantació de cultius de baixa inversió a les zones inundables.
- Adquisició pública o privada de terrenys agrícoles per destinar-los a la conservació.
- Relacionar els efectes de les freqüents riuades actuals amb la implantació d'infrastructures hidràuliques (presses) i la responsabilitat que les empreses propietàries tenen vers la població i els municipis com a responsables dels danys.
Organitzat per:
Institució Catalana d'Història Natural ICHN
Institut d'Estudis del Baix Cinca IEBC/IEA
Universitat de Lleida UdL
Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Mequinensa, Diputació de Lleida, Instituto de Estudios Altoaragoneses, Junta d'Aigües de la Generalitat, Universidad de Zaragoza i Grup ENHER.
I la participació dels ajuntaments de la Granja d'Escarp, Torrent de Cinca i Massalcoreig. Institut d'Estudis Ilerdencs, Estació Ornitològica del Baix Cinca, Mancomunitat de Municipis del Baix Cinca i Caixa Rural d'Osca.