|
|
Barcelona, 1956
Els seus pares,
quan la van encarregar, tenien una llibreria al carrer gran de Sant Andreu. La
mare venia llibres, mentre el pare, a la rebotiga, dibuixava còmics. Quan
arribava a casa, sempre se’l trobava a la seva taula fent córrer el llapis o
el pinzell per damunt d’un full blanc. Amb els anys, ella també va aprendre
l’ofici, i potser de tant dibuixar històries, se li van amuntegar les lletres
al pap i ara les escriu. Té el cap ple de pardals, tothom li ho diu, per això
en els seus contes intenta explicar les utopies que tots amaguem, per veure si
de tant desitjar-les algun dia es compleixen.
|
