§ La primera tradició exactament no m'enrecorde de quin any va ser, però allà pel 1995 (crec que efectivament va ser este any), sopant al Mesón Pepita el dissabte 23/12, vam acordar que el diumenge o siga el dia de 'La Nit de Nadal', se n'anàvem de 'torrà'. D'este sopar va sorgir la famosa frase: "PRIMO DEMÀ DE TORRÀ….YBÈ". Doncs bé a l'endemà, és a dir, el dia 24/12/95, amb troços de carn que cadascú va portar de sa casa, i alguna que altra beguda, és va celebrar la primera torrà de Nadal. Com no, el dinar es va realitzar a la caseta del Vidi.

§ Així va nàixer "LA TORRÀ DE NADAL DE TIO COLLONS", que any rerre any continua celebrant-se, convertint-se en l'acte més característic i que marca l'inici dels Nadals a la Penya.

§ A l'any següent, ja es va organitzar millor el dinar, es va comprar carn (hamburgueses per a Javi), cervesa, mistela, … i el Xato ens obsequià (que cabronaso !!)  amb vi ( però quina classe de VI !!! ) portat exclusivament des de la Cooperativa Vinícola d'Alpera ( o era de Valdepenyes)… Als dos gots més de dos ja anaven per terra.

§ Després van haver dos o tres anys, que el Vidi estava estudiant, i vam canviar l'ubicació del dinar, celebrant-se en ca l'auela de Manolo, on també són memorables, els striptease, que ens feïa el Rana baixant per l'escala del corral.

§ Els dos últims anys, s'ha tornat al lloc d'orige del dinar, on cal destacar él dels Nadals passats (2001), conegut per tots per que ens vam enfundar la mítica samarreta, de l'atlètic L'Olleria de futbol i futbol-sala que patrocinava Vidrios de Levante, i per les mítiques fotos del 'Cunyao de Juanito', …

§ Enguany, bé, enguany que algú conte alguna cosa del que va passar ….. i si s'enrecorda que diga quatre coses del de l'any passat…. ESPERE ELS DOCUMENTS …

§ La segona tradició, també consisteix en una mescla de menjars i begudes… els ja tradicionals SOPARS D'ESTIU I D'HIVERN. Esta costum portarà celebrant-se dos o tres anys, i  l'objectiu del qual és tornar a vore i a ajuntar gent que per molts motius (casaments, estudis, feina, viure a altres pobles … ) fa temps que no vegem o per saber com li va, encara que és l'excusa perfecta per bufar-se en bona companyia.

§ Com el seu nom indica, són dos sopars un a l'estiu, generalment abans de festes del poble, i l'altre a l'hivern, abans de Nadal (cap al 15/12).

§ La veritat és que ara com tenim tantes bodes d'amics, tot i que ja només en queden dues (Felip i Víctor), ens ajuntem més vegades al llarg de l'any, per a les 'despedides', i per al banquet. Però no deixa de ser una satisfacció reunir-nos tots per a efectuar un soparot, tot i que de vegades ens peguen unes 'clavades que pa que…'