5.3
Recursos, impactes i riscs
La paraula recurs natural fa referència
a qualsevol concentració dels materials existent en la Terra sobre
la qual existeix una demanda, bé per ser útil a la humanitat
o perquè pot ser aprofitada per a l’obtenció de bens
i serveis: així podem parlar de recursos forestals, recursos energètics,
recursos genètics, etc.
La paraula reserva es refereix als recursos,
la quantitat i localització dels quals és coneguda, i que
poden ser explotats mitjaçant l’ús de la tecnologia
actual tot obtenint un benecifi econòmic. Ex. Reserves de petroli
o d’urani.
Tot i que poden semblar sinònims, recurs és un concepte mediambiental,
mentre que reserva és un concepte econòmic. La reserva és
sempre una petita part del recurs
Fig.15. Diferències entre recursos i reserves
Tipus de recursos naturals
Es poden classificar en funció de les seues possibilitats de manteniment
en:
Recursos renovables.
Són aquells que es formen a partir de processos cíclics ràpids
i que després de la seua utilització poden ser regenerats,
és a dir, poden ser reemplaçats al mateix temps que es consumeixen.
Per exemple els éssers vius o l’aigua en zones humides. També
es poden considerar l’energia solar i geotèrmica ja que són
pràcticament inesgotables. Cal advertir que aquests recursos poden
deixar de ser renovables si el ritme d’explotació és
molt alt (boscos, bancs de peixos, etc)
Recursos
no renovables: Són aquells que es generen a partir
de processos molt lents i no poden ser regenerats en una escala temporal
humana. Una vegada exhaurits per complet, desapareixen per sempre. Exemples,
els combustibles fòssils, els recursos niners, el sòl, etc.
Podem distingir, en funció del seu origen:
Recursos
biològics. Constituïts pels éssers vius.
S’inclouen, recursos alimentaris, forestals , la biomassa com a font
d’energia i la biodiversitat.
Recursos
energètics: Constituïts per tota mena de font
utilitzable d’energia: l’energia hidràulica, els combustibles
fòssils i nuclears, l’energia geotèrmica, l’energia
solar, la biomassa, etc
Recursos
geològics: Constituïts per les diferents formes
d’energia o de matèria inerta, tant en estat sòlid,
líquid i gasós. S’hi inclouen el sòl, els recursos
hídrics, els combustibles fòssils i nuclears, l’energia
geotèrmica, la solar, els recursos minerals i les roques industrials.
Recursos
culturals. Tot i que normalment es consideren únicament
els recursos naturals, cal parlar també dels recursos culturals,
és a dir, tots aqueslls recursos que han estat creats o transformats
per l’activitat humana
R. històrics.
Llocs relacionats amb esdeveniments històrics.
R.
etnogràfics: manifestacions de la cultura popular.
R.
arqueològics. Ruines antigues.
R.
artístics. Jardins, edificis, paisatges lligats a la literatura,
etc
R.
De valor científic o educatiu. Zones protegides d’interés
botànic, paleontològic, etc, recursos genètics o
representacions modèliques per a l’ensenyament
Impacte
Anomenem impacte a l’efecte, normalment negatiu, que produeix l’activitat
humana sobre el medi ambient. En funció del tipus d’actuació
podem didtingir efectes de tipus social, econòmic, tecnològic-culturals,
ecològics, etc.
Els impactes ambientals s’estudien tant des del punt de vista científic
com des del juridic administraciu, seguint tota una metodologia de treball
i una legislació al respecte per poder identificar-los, avaluar-los
i regular-los. Qualsevol intervenció humana sobre el medi ambient
cal que complisca una avaluació d’impacte ambiental
Riscos
El risc natural és la major o menor probabilitat de qué es
produisca un dany o catàstrofe sobre la població d’una
determinada zona, com a conseqúència de l’actuació
d’un procés natural. A grans trets, podem classificar els riscos
en tres grans grups: tecnològics o culturals, naturals i mixtos:
a) Riscos tecnològics o culturals.
Es produeixen com a conseqüència d’errades humanes (marees
negres, fuites radiactives).
b) Riscos naturals. Es deuen
a causes naturals i poden ser:
+
Biològics.
Són les malalties causades per tot tipus de microorganismes (bacteris,
virus, etc.), paràsits, pòl·lens o animals com vespes
o serps
+ Químics. Resultants de l'acció
de productes químics perillosos continguts en aire, aigua o sòl.
+ Físics. en aquest apartat s'inclouen
riscos de tota mena, tals com les radiacions ionitzants, el soroll, els
incendis i altres com:
-
Climàtics o atmosfèrics:
tornados, ciclons, gota freda, rajos i tempestes, calamarsa, sequera,
etc.
- Geològics, que es deuen a processos
geològics interns i externs. En ells intervenen la hidrosfera
i la geosfera, i tots, excepte els d'origen intern, tenen en major o
menor grau una dependència del clima.
- Còsmics, són els procedents
de l'espai, com la caiguda de meteorits o les variacions en la radiació
solar incident, entre altres.
c)
Mixts.
Són el resultat de la inducció o intensificació dels
riscos naturals deguts a l'acció humana. Per exemple els grans embassaments
en regions fallades poden potenciar el risc sísmic.
Factors de risc
Els efectes derivats d'un desastre natural no tenen per què estar
en relació directa amb la magnitud del succés: un terratrèmol
d'una determinada intensitat originarà efectes catastròfics
en una zona molt poblada, mentre que els efectes seran molt menors en àrees
despoblades. Per això, la magnitud d'un risc depén d'una sèrie
de factors, mecanismes o situacions que condicionen l’apàrició
del risc i la intensitat dels seus efectes. Són fonamentalment de
tres tipus: perillositat, exposició i vulnerabilitat.
a- Perillositat: és
la probabilitat que es produeisca un succés que siga potencialment
perjudicial en un determinat temps i espai. La perillositat d'un risc depèn
de diversos factors:
- La distribució geogràfica del succés, de forma
que a major extensió de l'àrea afectada, majors mals es
causaran. Per exemple, la dels volcans és petita en comparació
de la dels terratrèmols.
- La periodicitat amb que es repeteix el succés (temps de tornada
o interval de recurrència).
- La magnitud o grau de perillositat amb que el succés ha ocorregut
en casos anteriors.
b- Exposició : es refereix
al total de persones o béns sotmesos a un risc. És una dada
fonamental a l'hora de desenvolupar plans de prevenció o evacuació.
En general, una gran ciutat, o una alta densitat de població puntual
(zones d'estiueig, campings, esdeveniments esportius i culturals, etc.)
tenen un major nivell d'exposició de persones i estris materials
que una zona rural o semidesèrtica de baixa densitat.
c- Vulnerabilitat : Representa
el tant per cent respecte al total exposat, de víctimes mortals o
de pèrdues de béns materials provocades per un determinat
esdeveniment. La vulnerabilitat es relaciona directament amb el desenvolupament
econòmic del país o zona on es produeix un desastre: en un
estudi de la Creu Roja s'arriba a la conclusió que el nombre de víctimes
mortals per catàstrofes naturals és inversament proporcional
als ingressos del país afectat, produint-se sis vegades més
víctimes en cada catàstrofe en els països subdesenvolupats
que en els desenvolupats. En els països desenvolupats gairebé
sempre existeixen mesures destinades a reduir aquest factor, com obres de
tipus estructural: el disseny, les tècniques o la utilització
de materials de construcció adequats a cada tipus de risc (per exemple,
la cimentación apropiada o la construcció sobre pilars en
el cas d'inundacions, la instal·lació de parallamps o la utilització
de vacunes per a prevenir determinades malalties).
Relacionant totes les variables esmentades, el càlcul del risc per
a un determinat succés es calcula mitjançant el producte dels
tres factors:
Risc = P . I . V
P : Probabilitat d'ocurrència d'un succés
(Perillositat)
I : Població potencial exposada al succés (Exposició)
V : Tant per un de víctimes ocorregudes en el succés (Vulnerabilitat)