4. Història de la Terra

4.1. Origen de la Terra
4.2. La vida
4.3. Els cicles geológics

5. Medi ambient i humanitat

5.1. Etapes en la relació humanitat-natura
5.2. Solució als problemes medioambientals actuals

4- Història de la Terra

a) Origen de la Terra

El naixement de la Terra, fa ara uns 4600 milions d'anys, es produí al mateix temps que la formació de tot el sistema solar. Se suposa, encara que no és fàcil saber com va ocòrrer, que masses d'uns pocs quilòmetres de diàmetre anomenades planetoides, que giraven al voltant del Sol acabat de formar, foren xocant entre sí. La reunió de planetoides, a causa de contínues topades, va fer que es formaren planetoides de massa progressivament major (acreció col·lisional). En crèixer aquests cossos planetaris, tindrien prou força gravitatòria com per atraure altres cossos menors en una fase de creixement més ràpida (acreció gravitacional)
La següent fase de formació consistiria en una diferenciació geoquímica dels cossos planetaris. El xoc de planetoides durant la fase d'acreció, juntament amb la desintegració radioactiva d'elements com K40, U235 i Th232, provocà un formidable augment de la temperatura, fins arribar a l'ordre de milers de ºC, fet que provocà la fusió dels diferents materials que componien la Terra primigènia i propiciaria una diferenciació gravitatòria dels seus elements químics: El resultat va ser una distribució en zones concèntriques en funció de la densitat dels elements constituents, així com per les afinitats que tenien aquestos per associar-se i formar compostos químics estables. Així, Fe i Ni es desplaçarien cap a l'interior, mentre que Si, C, Al, i Ca se situarien en zones més superficials. Aquesta fou la causa de l'aparició de l'escorça, el mantell i el nucli, que han estat estudiats en cursos anteriors. Per damunt de tot quedaria l'atmosfera formada per elements volatilitzats a causa de la gran temperatura, encara que en va perdre gran part a causa de la feblesa del camp gravitatori terrestre.
L'última fase d'acreció (acreció cataclismàtica) tingué lloc després d'haver estat formada l'escorça del planeta: la Terra estigué sotmesa a una veritable pluja d'objectes celests de diversa mida que anaven afegint el seus materials als inicialment condensats. Aquest procés ha quedat reflectit per la craterització de la seua superfície (en la Terrra la major part dels cràters han desaparegut a causa del dinamisme del planeta que regeneren la seua superfície). Aquesta etapa cataclismàtica es va anar amortint de mica en mica, en reduir-se el nombre de cossos capturables en l'espai del Sistema Solar

També fou el moment de la formació de les capes fluïdes del planeta. S'admet que aquestes no existirien al principi i que su formació va fer-se de mica en mica mitjançant la descomposició tèrmica de minerals amb components volàtils que tenien lloc a les erupcions volcàniques o que provenien de meteorits. Aquests gasos com H2O (en forma de vapor), CO2, CO, N2, H2, SO2, SH2, es condensaren en la hidrosfera i en part formarien l'atmosfera primitiva, la composició de la qual seria molt distinta a l'actual, que és una conseqüència de l'acció dels éssers vius (fotosíntesi). Els gasos predominants en la atmosfera d'eixa època eren el vapor de aigua, el diòxid de carboni, el nitrogen i monòxid de carboni que originaven un ambient lleugerament reductor.

b) La vida

Fa com a mínim uns 3600 milions d'anys, en un oceà primitiu que suposem carregat amb diferents tipus de molècules orgàniques aparegueren els primers éssers vius, semblants als actuals bacteris com a resultat d'un llarg procés d'evolució biòquímica on els diferents tipus de molècules s'ensamblaren formant una estructura molt més complexa, la cèl·lula.

L'evolució abiòtica que originà la vida va seguir els passos següents:

1 Síntesi abiòtica i acumulació de molècules orgàniques senzilles (monòmers) com aminoàcids o nucleòtids, tal com demostraren les experiències de Miller i Urey.
2 La unió d'aquests monòmers i la formació de polímers com proteïnes i àcids nucleics
3 L'agregació d'aquestes molècules sintetitzades de forma abiòtica en una espècie de gotetes o protobionts que posseïen unes característiques diferents a les de l'ambient extern.
4 La capacitat de crear còpies i l'origen de l'herència

Si volem entendre aquesta creació de la vida a partir de material abiòtic, cal considerar dues idees:

1 L'extensió de la idea de la selecció natural a nivell de les biomolècules
2 El fet que les condicions de la Terra primitiva eren molt diferents de les actuals: presència d'una atmosfera no-oxidant, ja que els nivells d'oxigen de l'actualitat són el resultat de més de 2000 ma de fotosíntesi i l'abundància de molècules orgàniques produïdes de forma abiòtica

 

Les primeres cèl·lules que van poblar la Terra van ser problablement heteròtrofs que obtenien l'energia per fermentació de les molècules orgàniques presents a l'oceà primitiu (sopa primitiva) capaç d'alimentar aquestes estructures dotades d'un metabolisme rudimentari.
D'aquesta manera els components moleculars de la "sopa primitiva", no només van aportar els elements per a formar les cèl·lules, sinó que també van subministrar l'energia necessària per al seu manteniment i la seua autoperpetuació. Aquest aliment molecular però, començà a escassejar a mesura que anava creixent la població de cèl·lules heteròtrofes. Sota aquestes condicions, alguns organismes foren capaços d'utilitzar els àtoms de carboni (en forma de CO2 ) de l'atmosfera, la qual cosa els va atorgar un clar avantatge evolutiu. Va aparéixer la fotosíntesi, procés en el qual s'aprofita la radiació solar com a font il·limitada d'energia per a la conversió de CO2 en compostos orgànics com la glucosa. Aquest procés va modificar, a més a més, la composició de l'atmosfera terrestre, a causa de l'aparició d'una gran quantitat d'O2 (producte residual de la fotosíntesi) que s'hi acumulava progressivament. A partir d'aquest oxigen es va formar l'ozò, un derivat triatòmic que es forma per acció de la radiació ultraviolada i les descàrregues elèctriques sobre les molècules d'O2 .
No obstant això, l'oxigen residual de la fotosíntesi es va anar convertint a poc a poc en un verí mortal per a les cèl·lules ja que els seus mecanismes de fermentació anaeròbia eren destruïts per aquest gas. Molts d'aquests organismes anaeròbics van desaparéixier; altres van refugiar-se en zones innaccesibles a l'oxigen i han pervingut fins ara. Un pas evolutiu revolucionari va ser la utilització metabòlica de l'oxigen que fou utilitzat per les cèl·lules per extraure més energia dels aliments mitjançant un procés anomenat respiració aeròbia, que desprén CO2 com a producte residual.
Quan es van acabar les reserves orgàniques de la sopa primitiva aquests moderns heteròtrofs aerobis van "aprendre" a obtenir nutrients de les molècules sintetitzades prèviament pels fotosintetitzadors. Aquests dos tipus cel·lulars van anar evolucionant conjuntament i han sabut reciclar els productes residuals dels seu metabolisme: els heteròtrofs utilitzen la pol·lució fotosintètica (oxigen) mentre que els fotosintètics n'aprofiten el CO2. Fa uns 1000 milions d'anys la atmosfera ja era semblant a l'actual. Oxigen i nitrogen eren els seus principals components i de reductora havia passat a oxidant.
Un altre tipus d'estratègia per sobreviure als canvis de composició atmosfèrica fou la que tingueren diferents organismes anaeròbis que s'associaren de forma íntima amb un tipus aeròbic de cèl·lula, vivint ambdues en simbiosi. D'aquest procés d'associació de diferents cèl·lules es pensa que va sorgir la cèl·lula eucariota.
En la dècada dels '80, Lynn Margulis proposà la teoria de l'endosimbiosi per explicar l'origen de mitocondris i cloroplasts. segons aquesta teoria una gran cèl·lula procariota englobaria altres cèl:lules procariotes menors, fa ara -1500 ma.

 

 

Fa unos 700 milions d'anys s'accelerà el ritme d'aparició de nous tipus de vida. Tots els grans grups d'organismes que ara coneixem: mol·luscs, artròpodes, equinoderms, vertebrats, plantes diverses, etc., foren apareixent en uns pocs milions d'anys en all`que anomenen els paleontòlegs l'explosió cambriana. Durant el Paleozoic els éssers vius deixen d'estar limitats a la vida aquàtica i conquisten el medi terrestre i aeri.

 

 

C) Els cicles geológics

Quan es compara la Terra amb altres planetes veins com Mart o Venus s'observen grans diferències, encara el procés de formació ha estat semblant. Mentre en la Lluna o en eixos planetes continuen observant-se clarament milers de cràters originats per les col·lisions que els formaren, l'aspecte de la Terra és totalment diferent. Hi ha dos grans processos que han modelat la superficie del nostre planeta i que han tingut una decisiva importància en l'evolució i distribució de la vida:

* L'existència, per una banda, d'una atmosfera i una hidrosfera ha provocat un procés continu d'erosió, transport i sedimentació de les roques, en allò que s'anomena el cicle geomorfològic;
Per altra banda, durant milers de milions d'anys s'ha anat succeint un lent però continu desplaçament de les plaques que formen la part externa del planeta, originant que els continents s'unisquen entre sí o es fragmenten, els oceans s'obren, s'alcen muntanyes, es modifica el clima, influint tot això, de forma molt important, en l'evolució i desenvolupament dels éssers vius.

En termes de temps geològic, la litosfera és un sistema que es recicla, ja que contínuament és formada i destruïda: després de la seua creació a les dorsals oceàniques (marges constructius), la litosfera oceànica se separa d'aquestes (expansió del fons oceànic) fins a arribar als marges destructius de placa o zones de subducció, marcats per una fossa oceànica on hi és destruïda. En aquest transport els continents són passatgers passius de les plaques litosfèriques i poden col·lisionar entre si, quan es reuneixen a les zones de col·lisió. En col·lisionar les plaques es formen les grans cadenes muntanyoses com els Andes o l'Himàlaia.
Els moviments de les plaques es poden mantenir durant llargs períodes de temps i, com a conseqüència, hi ha una variació en la configuració de continents i oceans. El nombre, la configuració i els moviments relatius de les plaques han canviat al llarg de la història geològica de la Terra. Al llarg de la història de la Terra han ocorregut diferents cicles de separació i fusió de plaques tectòniques. L'actual cicle va començar a configurar-se fa uns 200 m.a. quan un gran continent la Pangea va fragmentar-se i originà les plaques actuals.

Resumint, al llarg dels 4600 milions d'anys d'existència del nostre planeta han tingut lloc nombrosos esdeveniments que han deixat testimonis molt divers que demostren canvis ambientals en el nostre planeta i que són el resultat de les interaccions entre l'atmosfera, hidrosfera, geosfera i biosfera. Aquests indicis o proves ens parlen de cataclismes geològics, canvis químics atmosfèrics i canvis climatològics globals i locals, així com l'aparició dels éssers vius i la substitució d'un grups per altres. Les causes de tots aquests canvis ambientals en la història de la Terra es poden classificar en dos grups tal com es representa en la taula següent:

PERTURBACIONS BIÒTIQUES
Origen de la vida
Origen de la fotosíntesi anoxigènica
Origen de la fotosíntesi oxigènica
Origen de la respiració aeròbia
Origen d'altres metabolismes biogeoquímics
Origen dels organismes eucariòtics
Colonització del medi terrestre
Evolució de les angiospermes
Evolució dels humans

 

PERTURBACIONS ABIÒTIQUES
Perturbacións extraterrestres
* Impacte sobre la Terra de meteorits i cometes

Canvis en l'escorça terrestre
* Aparició dels grans continents
* Canvis en la distribució de les masses continentals i oceàniques

Variació del vulcanisme amb el temps
Canvis climàtics (glaciacions)
Canvis en el nivell del mar
Canvis en la polaritat magnètica terrestre

 

Principals modificacions químiques de l'atmosfera terrestre

 

5- Medi ambient i humanitat

5.1. Etapes en la relacióhumanitat-natura

Les persones som els únics éssers vius capaços d'utilitzar sistemàticament els recursos naturals per superar les condicions desfavorables, en lloc d'adaptar-nos a elles com passa amb la resta dels organismes. Així doncs, hem creat un modus vivendi diferent al de qualsevol altra espècie, la civilització, que ens ha permès colonitzar la Terra i millorar notablement les nostres condicions de vida, encara que amb efectes negatius per a l'ambient.
La nostra espècie (Homo sapiens ) s'originà en Àfrica fa uns 150.000 anys i posteriorment s'extengué per tot el planeta, reemplaçant altres poblacions dels gènere Homo. És evident que els humans hem influït sobre la natura des del moment de la nostra aparició, però no en la mateixa mesura al llarg de la nostra curta història. En distingirem tres etapes el la relació entre els humans i la natura:

A- Etapa de caçador-recol·lector.
És la etapa que ocupa un major període de temps. Es tractava de societats petites, nòmades, dedicades a la caça i la recol·leció de vegetals. Utilitzaven com a font d'energia la seua força muscular amb l'ajuda d'eines progressivament més perfeccionades i el foc (fusta, com a recurs). En aquestes condicions, la població humana es mantenia en equilibri (uns 5 milions d'humans), ja que un augment de la població en una determinada zona implicava una disminució dels aliments disponibles. La inflüència sobre l'ambient era gaire superior a la d'altres espècies. En l'actualitat encara? hi ha tribus perdudes que es troben en aquesta relació amb la natura.

B- Etapa agrícola-ramadera
Fa uns 10.000 anys el panorama anterior canvià amb l'aparició de l'agricultura i la ramaderia, autèntica revolució que va tallar la dependència directa de la natura per a obtenir aliments. Les societats es feren més complexes i sedentàries, cosa que provocà una explotació més intensa de l'ambient. L'agricultura i la ramaderia possibilitaren la producció d'un excedent d'alimentació. Una de les conseqüències d'aquest fet és que els humans tingueren temps a dedicar-se a altres quefers i s'inicia un important desenvolupament tecnològic: descobriment dels metalls, tècniques d'irrigació, armes, rodes, etc. Com a fonts d'energia s'afegeixen a les anteriors, la tracció animal, la hidràulica i l'eòlica.
Això suposà un increment important de la població (fins a 500 milions d'humans a la fi d'aquest període), la construcció de grans ciutats, el comerç, però també mecanismes de transformació ambiental com la deforestació, erosió del sòl, desaparició d'espècies, etc. Aquesta creixent degradació ambiental quedà restringida a les zones més poblades, restant extenses zones sense patir aquesta inflüència antròpica.

 

C- Etapa industrial- tecnològica
El creixent esgotament dels recursos forestals dugué al descobriment d’una nova i més potent font d’energia: el carbó. Això permeté a mitjans del segle XVIII, la invenció de la màquina de vapor i l’inici de la revolució industrial. Les ciutats varen crèixer desmesuradament en acollir la gent campesina que s’incorporava a les seues fàbriques. S’incrementà i universalitzà el comerç i, per tant, l’explotació de recursos naturals per tot el planeta. Tot i que la qualitat de vida era molt desigual, va haver un important augmernt de la població. (6000 milions en l’actualitat)
Les fonts energètiques que s’utilitzaren en aquesta etapa es basaven fonamentalment en els resursos fòssils com el carbó i el petroli. Al mateix temps, comença a utilitzar-se l’energia elèctrica i s’inicia la construcció de pantans per obtenir l’electricitat. Finalment es desenvolupa la utilització de l’energia nuclear. La producció agrícola s’incrementa en utilitzar nova maquinària i així mateix la ramadera en introduir-se noves varietats genètiques.

UNA WEB INTERACTIVA SOBRE AQUESTES RELACIONS LA TENIM ACI http://www.ub.es/ecologiaimediambient/3_1_homoenergeticus.htm

La crisi ambiental: Present i futur de les relacions de la humanitat amb el medi ambient

En l’actualitat es considera que la humanitat és la principal força que influeix en els ecosistemes, per sobre de les gegantines forces natrals que han estat actuant sobre la Terra des del seu origen. A més, la major part dels canvis induits per l’home es fan a una velocitat sense precedents. Els grans progressos científic-tecnològics, el creixement de les indústries, l’explosió demogràfica i el desenvolupament de grans ciutats on viu gairebé la meitat de la població mundial han determinat pressions grandíssimes sobre el medi natural a nivell planetari, les quals poden conduir a la seua degradació irreversible i a l’exhauriment dels recursos.

En termes ecològics, la civilització actual presenta tres fonts de perturbacions:

Alteracions dels cicles biogeoquímics: Els residus generats per l’activitat humana no poden ser reciclats pels descomponedors, a causa de la seua gran quantitat i a més perquè l’acció d’aquests microorganismes es troba inhibida per la contaminació del sòl i les aigües. Cal afegir que molts productes industrials són substàncies no biodegradables.
Modificació del flux energètic. La nostra civilització es caracteritza per un consum frenètic d’energia, sobre tot als països desenvolupats, procedent dels combustibles fòssils. Aquesta despesa energètica ha accelerat la capacitat humana de transformació del medi ambient i ha provocat greus problemes com la contaminació, esgotament de recursos no renovables, etc
Pèrdua de la biodiversitat. La diversitat en els medis explotats per l’home es redueix progressivament a causa de la creació d’espais urbans artificials, predomini dels monocultius, regressió dels boscos, etc. Aquesta acció es veu afavorida pel creixement exponencial de la població humana en l’actualitat.

Per a molts pensadors i científics les relacions humanitat-medi ambient ha tocat sostre i tot i els avanços tecnològics s’estan introduint en el sistema global un alt grau d’inestabilitat i incertesa. Caldrà doncs trobar una solució davant d’aquesta crisis global. Hi ha, a més una dificultat afegida: l’habituació a condicions ambientals progressivament deteriorades, el concepte de “normalitat” es va adaptant a aquesta pèrdua progressiva de qualitat ambiental

 

Problemes ambientals	Problemes socials
Canvi climàtic	Creixement exponencial de la població
Reducció capa ozó estratosfèric	Asimetria en la distribució de recursos
Pèrdua biodiversitat	Increment de la pobresa
Contaminació	Deficits de nutrició, salut, vivenda, etc
Gestió de l’aigua dolça	Increment deute països pobres
Producció i gestió de residus	Guerres externes i internes
Pressió urbana	Obstacles al lliure desplaçament persones
Pèrdua de sòl i desertització	Canvi sistema valors
Degradació dels boscos	Ineficàcia vies democràtiques participació
Destrucció zones costaneres	Centralització i control de la informació
Ozó troposfèric i oxidants fotoquímic

 

5.2. Solució als problemes ambientals actuals

Davant d’aquests problemes ambientals generats per l’increment de la població, l’esgotament dels recursos i l’augment de la contaminació,cal donar una resposta. Les persones amb conceptes diferents del món poden arribar a conclusions diferents, ja que parteixen de suposicions molt diferents. Això explica por què hi ha tanta controvèrsia sobre allò que caldria fer-se amb els problemes ambientals. En la actualitat coexisteixen tres formes bàsicament diferents de desenvolupament que representen tres vies d’acció política completament divergents :

a- Explotació incontrolada
Es basa en la idea que sempre hi haurà de tot, el planeta té uns recursos il·limitats i qualsevol tipus de mesures conservacionistes, a curt termini, són innecessàries, ja que el creixement econòmic continu i els avanços tecnològics produiran, a la llarga, un món millor. El president Bush i la seua política energètica, per exemple.

b- Conservacionisme
La disminució de les reserves dels recursos no renovables (petroli) i la limitació d’altres de renovables (aigua), així com el gran nombre d’espècies en perill d’extinció, i una contaminació creixent dugueren a prendre consciència de que estaven pagant pel progrés econòmic: això va provocar l’aparició dels moviments ecologistes que postulaven un aturament del desenvolupament (creixement zero) per salvaguardar el medi.
En la conferència d’Estocolm (1972) va quedar clar que l’única manera eficaç d’abordar els problemes ambientals era des d’un punt de vista global. Tanmateix es va obrir una escletxa important entre els països pobres (sud) i els industrialitzats (nord), La dialàctica nord-sud es va agreujar ja que als països rics els preocupava la contaminació i havien començat a valorar que l’ambient natural afavoria la salut. A més, havien començat a dubtar de dos dels postulats bàsics de l’etapa industrial: l’omnipotència humana que podia solucionar tots els problemes ambientals gràcies a la tecnologia i la idea que la natura és indestructible. Als països pobres els interessava desenvolupar-se econòmicament per erradicar la pobresa de la seua població i poder competir amb els països del nord i poder desfer-se del seu deute extern

c- Desenvolupament sostenible
Va ser plasmat en la conferència de Rio de Janeiro (1992) en un intent per fer compatible economia i ecologia, o dit d'altra manera, desenvolupament i conservació: el desenvolupament sostenible pretén ocupar una posició a mitjan camí d'una economia de desenvolupament continu imparable i malbaratador i una economia totalment conservadora que propugna parar el creixement i estabilitzar l'ús de recursos.
Així, el desenvolupament sostenible, ho defineixen, en aquest informe, com “el desenvolupament que satisfà les necessitats de la generació present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per a satisfer les seves pròpies necessitats”; i presenta una sèrie de trets que ho identifiquen:

a) S'oposa als productes d’un sol ús i no degradables, a l'ús de fonts d'energia contaminants (carbó, petroli, urani), a la deforestació, al sobrepastoreig, a l'esgotament dels mantells freàtics i al malbaratament i esgotament de recursos.
b) Empra impostos i permisos de, de manera que els preus de mercat reflectisquen els seus costos veritables.
c) Elimina subvencions governamentals per a activitats econòmiques que produisquen contaminació, malbaratament i esgotament de recursos.
d) Sol·licita auditories ambientals per a tots els béns econòmics des del “bressol fins la tomba”, i publicitar àmpliament els resultats.
i) Afavoreix una transició demogràfica cap a una població mundial estable.
e) Afavoreix una transició energètica, amb èmfasi en eficiència elevada, i l'augment en la dependència sobre recursos energètics renovables i perennes.
f) Afavoreix una transició econòmica, des d'una societat dedicada a satisfer desitjos creats per uns pocs, cap a una societat preocupada per satisfer les necessitats bàsiques de tots.
g) Afavoreix el reciclatge i la reutilitzación; la limitació de la descàrrega de deixalles a l'ambient, amb una taxa segons la qual aquests puguen ser degradats per processos naturals; la preservació de la biodiversitat biològica; l'ús de recursos renovables a un ritme sostenible.
h) Afavoreix l'agricultura que conserve el sòl i aigua, afavorisca el policultiu i emfatitze l'ús de fertilitzants naturals i el control integral de plagues.
i) Reconeix que l'economia és un subsistema de l’ecosfera, i integra l'economia i l'ecologia en la presa de decisions. Utilitza subvencions i impostos per a estimular la prevenció de contaminació, la conservació de recursos i la reducció de deixalles.
j) Incrementa l'ajuda dels països rics als pobres, de manera que ajude als països menys desenvolupats a ser més autosuficients, en comptes de més depenents dels països desenvolupats. Una forma de fer-lo és eliminant almenys un 60 % del deute que els PMD deuen als PD i agències internacionals de préstec en canvi d'acords per a millorar la qualitat ambiental, l'educació, la salut, reduir la pobresa i utilitzar els recursos de manera sostenible. En la Conferència de Riu (1992) es va acordar en el document Agenda-21 destinar el 0,7 % del producte interior brut (PIB) dels PD per a ajudar al desenvolupament dels PMD. En parlarem d'això en l'ultim tema del curs.

	Expotació incontrolada	Conservacionisme	Desenvolupament sostenible
Objectiu fonamental	Produir riquesa i bens de consum	No augmentar la degradació ambiental	Compatibilitzar el desenvolupament econòmic amb la conservació de l’equilibri ambiental
Problemes que preocupen	Obtenir recursos Competir en el mercat	Esgotament recursos Superpobleció Contaminació Desaparició espècies i ecosistemes	Id que l’anterior Diferències entre els diferents paísos
Solucions proposades	Recerca de noves tècniques d’explotació i de nous recursos	Stop al desenvolupament per a conservar la natura Estalvi i/o reciclatge dels recursos Reforestació Eliminació contaminació	Desenvolupament tecnològic i estalvi Restauració cicles naturals Responsabilitats compartides i educació ambiental Estudias d’impacte ambiental
Dificultats i crítiques al model	No és sostenible	No es justifica el creixemment zero als països en via de desenvolupament	Assolir transferències de tecnologia i capital per al desenvolupament Necessitat d’un gran consens internacionasl per aplicar-lo
Impactes provocats	Esgotament dels recursos Alteració dels cicles biogeoquímics Pèrdua biodiversitat Contaminació	Mante les desigualtats nord-sud	Recuperació parcial dels cicles biogeoquímics Conservació biodiversitat

. Comparació entre els tres tipus de desenvolupament

 

Representació dels tres models abans esmentats: a) explotació incontrolada; b) conservacionisme; c) Desenvolupament sostenible

 

Continua 

 

TORNAR A L'INICI DEL TEMA 1

 

 

Tornar a l'inici del tema 1