Es presenten una s�rie
d'articles i resensions (en aquesta p�gina o en altres p�gines d'Internet) de libres que
es consideren importants per a l'adquisici� dels conceptes i metodologies b�siques per a
treballar l'educaci� ambiental...
Ensenyar per un m�n
sostenible: el Projecte
de Formaci� en Educaci� Ambiental i pel Desenvolupament per a Ensenyants
John Fien, Griffith University, Austr�lia
Ambient
i educaci�: una ullada a un panorama en transformaci�
John C. Smyth, President del Consell Escoc�s
d'Educaci� Ambiental, Regne Unit
Judicis morals dels alumnes
davant dilemes ambientals: una base per "ensenyar valors"
Barica Marentic Pozarnik, Universitat de Ljubljana,
Eslov�nia
Articles "on-line"
Camps, J. Borrut, J.M. i Maix�, J.M. (2000). Projectes educatius europeus ambientals i
�s d’internet
http://vidal.ivb.fut.es/catala/aem/ateduamb/projeur.htm
Roma��, Teresa (2000). Educaci� ambiental i el valor de sentir all� que �s com�
http://ice.d5.ub.es/conferencies/romanya.htm
Estrat�gia catalana sobre educaci� ambiental
http://www.gencat.es/mediamb/ea/pdfs/estrategia.pdf
Sureda, J. (1998) La xarxa internet i l’educaci� ambiental
http://www.uib.es/depart/dceweb/interea/index.htm
Rossana V. Alv�rez (2000). De promesa a realidad: la democracia participativa para una
educaci�n ambiental efectiva, un article de
http://www.nmsu.edu/~iirm/articles/busque.html
Francisco Heras Hern�ndez (2000).
Foros de debate: Escenarios para la
educaci�n ambiental
http://www.quercus.es/EducaAmbient/articulos/debate.htm
Mar�a Sintes Zamanillo (2000) .El reto de educar
para el futuro
http://www.quercus.es/EducaAmbient/articulos/sintes.htm
tornar a inici de p�gina
Ensenyar per un m�n sostenible: el
Projecte de Formaci� en Educaci� Ambiental i pel Desenvolupament per a Ensenyants
John Fien, Griffith University, Austr�lia
Resum
Una agenda renovada d'educaci� ambiental que la vincula
estretament amb l'educaci� pel desenvolupament ha resultat dels imperatius social,
econ�mic, pol�tic i ecol�gic de desenvolupament sostingut subratllats a 'El nostre
Futur Com�, Agenda 21' i 'Cura de la Terra'. Els qui eduquen ensenyants a Austr�lia han
respost a la necessitat de lligar l'educaci� pel desenvolupament amb l'ambiental i elevar
el nivell d'atenci� que se'ls sol dedicar en els programes de formaci� del professorat.
El Projecte de Formaci� en Educaci� Ambiental i pel Desenvolupament per a Ensenyants
('Environmental and Development Education Project for Teacher Education') n'ha estat el
resultat. En el projecte s'hi han implicat 20 educadors, procedents d'11 universitats,
departaments governamentals i ONGs de tota Austr�lia, que han redactat i experimentat un
conjunt de 18 m�duls de tallers de 3 hores sobre educaci� ambiental i pel
desenvolupament en els cursos de formaci� inicial del professorat. Aquests m�duls,
publicats en el projecte de manual 'Ensenyar per un M�n Sostenible', il.lustren fins a
quin punt l'educaci� ambiental es relaciona amb l'educaci� pel desenvolupament i
proporcionen ajut pr�ctic als formadors de professorat que volen incloure en llurs
programes aquests importants camps. Un programa de disseminaci� intensiva de 1993-94
involucra en els tallers totes les Facultats d'Educaci� d'Austr�lia.
tornar a inici de p�gina
Ambient i
educaci�: una ullada a un panorama en transformaci�
John C. Smyth,
President del Consell Escoc�s d'Educaci� Ambiental, Regne Unit
Resum
En aquest article es pret�n revisar l'estat de l'educaci�
ambiental des de l'�ptica de qui es troba implicat en estrat�gies internacionals i
nacionals per al seu desenvolupament. S'hi relaciona ambient i educaci� amb tot el
sistema de relacions humano-ambientals i s'hi considera l'educaci� ambiental no com un
paquet separable, sin� com un moviment vers una reforma educativa fonamental, en un m�n
que canvia r�pidament sota la creixent tensi� que comporten tant el canvi indu�t
antr�picament com la pr�pia naturalesa humana. L'educaci� ambiental s'ha desenvolupat a
trav�s de la promoci� de m�todes educatius innovadors i la creixent atenci� prestada
als aspectes humans del sistema. Per a alguns d'aquests, especialment per a la idea de
sostenibilitat, cal encara un major desenrotllament i un �s cur�s. Cal molta feina per
unir els sistemes ambiental i social en una �nica estructura conceptual, i per mantenir
el desenvolupament net de concepcions err�nies que no fan al cas per encarar els temes
planetaris que desafien la superviv�ncia i fins i tot per mantenir-la realista i factible
dins del sistema en qu� s'ha de realitzar.
tornar a inici de
p�gina
Judicis morals dels alumnes
davant dilemes ambientals: una base per "ensenyar valors"
Barica Marentic Pozarnik, Universitat de Ljubljana, Eslov�nia
Valors i reflexi� en educaci� ambiental -la base l�gica de
l'estudi
Els objectius de l'educaci� ambiental s�n molt complexos, inclouen
components afectius, �tics, cognitius i orientats vers l'acci� (Benedict,1991,pp.26-27).
Els escocesos parlen de:
-consci�ncia ambiental -capacitat per copsar l'ampli ventall de
factors que determinen la naturalesa i qualitat de l'ambient;
-formaci� ambiental -coneixement i comprensi�...;
-responsabilitat ambiental -un ethos personal basat en valors amb
els quals poder establir quin �s el propi lloc dins del sistema i guiar el curs del canvi
vers un ambient millorat
-compet�ncia ambiental -una qualitat global que inclou coneixement,
habilitats i comprom�s que capacita per fer acci� efica� en suport de la cura
ambiental.
�s un repte real per als ensenyants crear situacions educatives que
permetin als alumnes assolir tots quatre tipus de fites, especialment perqu� no poden
assolir-se a�lladament o de manera 'additiva' -l'una rere l'altra, sin� mitjan�ant un
enfocament hol�stic i integrador.
De visions unilaterals sobre educaci� ambiental (que emfasitzen
nom�s o el component cognitiu o el moral "activistic') s� que n'hi ha.
Segons certes concepcions... les escoles no haurien de promoure cap
mena d'activitat educativa carregada de valors, per evitar, d'un cop per sempre, qualsevol
indoctrinament unilateral. L'escola, se suggereix, �s nom�s per donar coneixement 'pur'
i hauria de deixar el desenvolupament de valors a les fam�lies i al context social m�s
ampli. Aquest enfocament sol trobar-se entre els ensenyants de ci�ncies i en l'educaci�
secund�ria. �s evident que ells deixen de banda el fet que cap coneixement no �s
completament mancat de valors i objectiu.
Rifkin, el cr�tic bi�leg d'EEUU, diferencia entre coneixement
'controlador' i coneixement 'emp�tic'. El primer persegueix controlar la realitat, posant
l'accent en l'an�lisi, la reducci� de variabilitat, l'efic�cia a curt termini, la
competici� i dominaci� i �s t�pic de la major part de la ci�ncia actual. L'autor
aboga pel segon, pel coneixement 'emp�tic', que pret�n la comprensi�, la conservaci�
de totes les formes de vida, que �s hol�stic, responsable, participatiu i no violent
(Rifkin, 1985).
Endem�s, el coneixement cal entendre'l no com una mera acumulaci�
de fets, sin� com un proc�s actiu de construcci� de significat, com a desenvolupament
de pensament i d'habilitats per resoldre problemes. D'especial import�ncia per
l'educaci� ambiental �s el desenvolupament d'un pensament 'ecosist�mic', hol�stic, que
ens capacita per comprendre sistemes i patrons complexos, en contraposici� al pensament
linial, anal�tic (Vester, 1991). El pensament ecosist�mic en general tamb� comporta una
forma d'implicaci� personal. Per tant, un enfocament 'nom�s de coneixement' no �s
nom�s insuficient sin� que �s quasi impossible d'assolir.
Semblantment, s�n unilaterals els enfocaments 'nom�s d'acci�'
(per exemple, les expedicions d'alumnes per netejar el barri) que es poden veure en
educaci� ambiental. Si no s'acompanya d'altres mesures, l'acci�, per important que
sigui, no pot garantir per si mateixa ni efectes a llarg termini ni judicis de valor
independents, amb transfer�ncia de comportament responsable a d'altres situacions .
I quin paper hi juguen les emocions (admiraci�, rever�ncia,
astorament) i l'experi�ncia immediata de la bellesa i varietat de la natura? El domini
afectiu se sol emfasitzar en els graus inferiors i en l'ensenyament de les humanitats i
les arts. Certament t� un impacte important i representa una for�a motriu per saber
m�s, per augmentar el coneixement genu� que capaciti per viure en harmonia amb lleis
naturals, per actuar amb encert. La majoria d'educadors pensen que aquest �s el millor
punt de partida per l'educaci� ambiental (Benedict,1991). Per�, altre cop, una
experi�ncia immediata que despr�s no es vincula d'alguna manera amb components cognitiu
i d'acci� no �s suficient. Igualment, �s q�estionable el paper d'emocions negatives
(culpabilitat, por, ira, en connexi� amb escenes de destrucci� i contaminaci�) .
Des del nostre punt de vista, l'educaci� ambientals'ha d'entendre
com una empresa complexa amb una cont�nua interacci� de components cognitius, d'acci� i
emocionals que no pot eludir les q�estions carregades de valors. Per�, en tractar
d'introduir valors en el curriculum, hem de tenir en compte el nivell que tenen els
alumnes de raonament moral i defugir qualsevol moralitzaci� o indoctrinament unilateral.
tornar a inici de
p�gina
