Educació Ambiental a Internet
Es presenten una sèrie d'articles i resensions (en aquesta pàgina o en altres pàgines d'Internet) de libres que es consideren importants per a l'adquisició dels conceptes i metodologies bàsiques per a treballar l'educació ambiental...Ensenyar per un món sostenible: el Projecte
Ambient i educació: una ullada a un panorama en transformació
de Formació en Educació Ambiental i pel Desenvolupament per a Ensenyants
John Fien, Griffith University, Austràlia
John C. Smyth, President del Consell Escocès d'Educació Ambiental, Regne Unit Judicis morals dels alumnes davant dilemes ambientals: una base per "ensenyar valors"
Barica Marentic Pozarnik, Universitat de Ljubljana, EslovèniaArticles "on-line"
Camps, J. Borrut, J.M. i Maixé, J.M. (2000). Projectes educatius europeus ambientals i ús d’internet
http://vidal.ivb.fut.es/catala/aem/ateduamb/projeur.htmRomañá, Teresa (2000). Educació ambiental i el valor de sentir allò que és comú
http://ice.d5.ub.es/conferencies/romanya.htmEstratègia catalana sobre educació ambiental
http://www.gencat.es/mediamb/ea/pdfs/estrategia.pdfSureda, J. (1998) La xarxa internet i l’educació ambiental
http://www.uib.es/depart/dceweb/interea/index.htmRossana V. Alvárez (2000). De promesa a realidad: la democracia participativa para una educación ambiental efectiva, un article de
http://www.nmsu.edu/~iirm/articles/busque.htmlFrancisco Heras Hernández (2000).
Foros de debate: Escenarios para la educación ambiental
http://www.quercus.es/EducaAmbient/articulos/debate.htmMaría Sintes Zamanillo (2000) .El reto de educar para el futuro
http://www.quercus.es/EducaAmbient/articulos/sintes.htm
Ensenyar per un món sostenible: el Projecte de Formació en Educació Ambiental i pel Desenvolupament per a Ensenyants
John Fien, Griffith University, Austràlia
Resum
Una agenda renovada d'educació ambiental que la vincula estretament amb l'educació pel desenvolupament ha resultat dels imperatius social, econòmic, polític i ecològic de desenvolupament sostingut subratllats a 'El nostre Futur Comú, Agenda 21' i 'Cura de la Terra'. Els qui eduquen ensenyants a Austràlia han respost a la necessitat de lligar l'educació pel desenvolupament amb l'ambiental i elevar el nivell d'atenció que se'ls sol dedicar en els programes de formació del professorat. El Projecte de Formació en Educació Ambiental i pel Desenvolupament per a Ensenyants ('Environmental and Development Education Project for Teacher Education') n'ha estat el resultat. En el projecte s'hi han implicat 20 educadors, procedents d'11 universitats, departaments governamentals i ONGs de tota Austràlia, que han redactat i experimentat un conjunt de 18 mòduls de tallers de 3 hores sobre educació ambiental i pel desenvolupament en els cursos de formació inicial del professorat. Aquests mòduls, publicats en el projecte de manual 'Ensenyar per un Món Sostenible', il.lustren fins a quin punt l'educació ambiental es relaciona amb l'educació pel desenvolupament i proporcionen ajut pràctic als formadors de professorat que volen incloure en llurs programes aquests importants camps. Un programa de disseminació intensiva de 1993-94 involucra en els tallers totes les Facultats d'Educació d'Austràlia.
Ambient i educació: una ullada a un panorama en transformació
John C. Smyth, President del Consell Escocès d'Educació Ambiental, Regne Unit
Resum
En aquest article es pretén revisar l'estat de l'educació ambiental des de l'òptica de qui es troba implicat en estratègies internacionals i nacionals per al seu desenvolupament. S'hi relaciona ambient i educació amb tot el sistema de relacions humano-ambientals i s'hi considera l'educació ambiental no com un paquet separable, sinó com un moviment vers una reforma educativa fonamental, en un món que canvia ràpidament sota la creixent tensió que comporten tant el canvi induït antròpicament com la pròpia naturalesa humana. L'educació ambiental s'ha desenvolupat a través de la promoció de mètodes educatius innovadors i la creixent atenció prestada als aspectes humans del sistema. Per a alguns d'aquests, especialment per a la idea de sostenibilitat, cal encara un major desenrotllament i un ús curós. Cal molta feina per unir els sistemes ambiental i social en una única estructura conceptual, i per mantenir el desenvolupament net de concepcions errònies que no fan al cas per encarar els temes planetaris que desafien la supervivència i fins i tot per mantenir-la realista i factible dins del sistema en què s'ha de realitzar.
Judicis morals dels alumnes davant dilemes ambientals: una base per "ensenyar valors"
Barica Marentic Pozarnik, Universitat de Ljubljana, Eslovènia
Valors i reflexió en educació ambiental -la base lògica de l'estudi
Els objectius de l'educació ambiental són molt complexos, inclouen components afectius, ètics, cognitius i orientats vers l'acció (Benedict,1991,pp.26-27). Els escocesos parlen de:
-consciència ambiental -capacitat per copsar l'ampli ventall de factors que determinen la naturalesa i qualitat de l'ambient;
-formació ambiental -coneixement i comprensió...;
-responsabilitat ambiental -un ethos personal basat en valors amb els quals poder establir quin és el propi lloc dins del sistema i guiar el curs del canvi vers un ambient millorat
-competència ambiental -una qualitat global que inclou coneixement, habilitats i compromís que capacita per fer acció eficaç en suport de la cura ambiental.
És un repte real per als ensenyants crear situacions educatives que permetin als alumnes assolir tots quatre tipus de fites, especialment perquè no poden assolir-se aïlladament o de manera 'additiva' -l'una rere l'altra, sinó mitjançant un enfocament holístic i integrador.
De visions unilaterals sobre educació ambiental (que emfasitzen només o el component cognitiu o el moral "activistic') sí que n'hi ha.
Segons certes concepcions... les escoles no haurien de promoure cap mena d'activitat educativa carregada de valors, per evitar, d'un cop per sempre, qualsevol indoctrinament unilateral. L'escola, se suggereix, és només per donar coneixement 'pur' i hauria de deixar el desenvolupament de valors a les famílies i al context social més ampli. Aquest enfocament sol trobar-se entre els ensenyants de ciències i en l'educació secundària. És evident que ells deixen de banda el fet que cap coneixement no és completament mancat de valors i objectiu.
Rifkin, el crític biòleg d'EEUU, diferencia entre coneixement 'controlador' i coneixement 'empàtic'. El primer persegueix controlar la realitat, posant l'accent en l'anàlisi, la reducció de variabilitat, l'eficàcia a curt termini, la competició i dominació i és típic de la major part de la ciència actual. L'autor aboga pel segon, pel coneixement 'empàtic', que pretén la comprensió, la conservació de totes les formes de vida, que és holístic, responsable, participatiu i no violent (Rifkin, 1985).
Endemés, el coneixement cal entendre'l no com una mera acumulació de fets, sinó com un procés actiu de construcció de significat, com a desenvolupament de pensament i d'habilitats per resoldre problemes. D'especial importància per l'educació ambiental és el desenvolupament d'un pensament 'ecosistèmic', holístic, que ens capacita per comprendre sistemes i patrons complexos, en contraposició al pensament linial, analític (Vester, 1991). El pensament ecosistèmic en general també comporta una forma d'implicació personal. Per tant, un enfocament 'només de coneixement' no és només insuficient sinó que és quasi impossible d'assolir.
Semblantment, són unilaterals els enfocaments 'només d'acció' (per exemple, les expedicions d'alumnes per netejar el barri) que es poden veure en educació ambiental. Si no s'acompanya d'altres mesures, l'acció, per important que sigui, no pot garantir per si mateixa ni efectes a llarg termini ni judicis de valor independents, amb transferència de comportament responsable a d'altres situacions .
I quin paper hi juguen les emocions (admiració, reverència, astorament) i l'experiència immediata de la bellesa i varietat de la natura? El domini afectiu se sol emfasitzar en els graus inferiors i en l'ensenyament de les humanitats i les arts. Certament té un impacte important i representa una força motriu per saber més, per augmentar el coneixement genuí que capaciti per viure en harmonia amb lleis naturals, per actuar amb encert. La majoria d'educadors pensen que aquest és el millor punt de partida per l'educació ambiental (Benedict,1991). Però, altre cop, una experiència immediata que després no es vincula d'alguna manera amb components cognitiu i d'acció no és suficient. Igualment, és qüestionable el paper d'emocions negatives (culpabilitat, por, ira, en connexió amb escenes de destrucció i contaminació) .
Des del nostre punt de vista, l'educació ambientals'ha d'entendre com una empresa complexa amb una contínua interacció de components cognitius, d'acció i emocionals que no pot eludir les qüestions carregades de valors. Però, en tractar d'introduir valors en el curriculum, hem de tenir en compte el nivell que tenen els alumnes de raonament moral i defugir qualsevol moralització o indoctrinament unilateral.
Què és l'educació ambiental? / Línies actuals d'actuació en educació ambiental
Entitats i equipaments a Catalunya / Enllaços / Bibliografia comentada / Album fotogràfic
Anar a versió gràfica