Educació Ambiental a Internet

Com enfocar "l'ensenyament de valors ambientals"

En general tothom coincideix en considerar que els valors no es poden ensenyar directament. Però encara hi ha desacord entre psicòlegs i educadors en qüestions tals com:

-Quina és la importància relativa dels aspectes cognitiu i emocional (experiencial) en l'educació en els valors? És el coneixement una base necessària (i també suficient) per fer judicis de valor i per una acció ambiental responsable?

-Quant coneixement i quina mena de coneixement es necessita com a rerafons en el desenvolupament de valors?

-En els infants són paral.lels el desenvolupament dels judicis de valor i el cognitiu? Fins a quin punt podem fomentar aquest desenvolupament mitjançant una acció deliberada?

No entrarem gaire a fons en aquests antics dilemes. Aquí només volem presentar les principals línies de pensament que guien el nostre estudi.

Una font d'idees fou certament el conegut model de Kohlberg de desenvolupament moral (Kohlberg, 1976). Kohlberg identificava tres nivells relacionats amb l'edat de desenvolupament moral, amb dos estadis en cada un (només n'esmentem algunes característiques bàsiques):

-preconvencional (fase 1): el comportament moral el determinen l'intent de defugir el càstig i l'obediència; (fase 2): la satisfacció de necessitats pròpies amb elements de justícia i reciprocitat;

-convencional-conformista (fase 3): el bon comportament és el que complau als altres; (fase 4): complir el propi deure i respectar la llei i l'ordre;

-postconvencional (fase 5): no violar els drets de l'altra gent; importància dels procediments democràtics per aconseguir consens sobre valors; (fase 6): judicar d'acord amb principis ètics universals (que un mateix selecciona), tals com el respecte a la dignitat dels éssers humans.

Kohlberg identificava aquests nivells confrontant els seus subjectes amb històries que contenien dilemes morals (com el dilema d'un metge davant l'eutanàsia) i analitzant les justificacions per llurs decisions. Postulava una estreta vinculació entre el desenvolupament cognitiu i el moral. El mètode del 'discurs moral' (discussió guiada sobre dilemes morals) ha estat desenvolupat per ajudar els estudiants a elevar llur desenvolupament moral a un nivell més alt (Oser, 1986; Levy,1993). S'ha trobat que la majoria de la població no sol assolir la fase postconvencional.

El mètode de Kohlsberg ha estat criticat com a massa racionalista. Alguns autors han considerat que els seus dilemes són massa artificials i fora de context natural. També li critiquen que aïlla els processos cognitius dels emocionals i volitius, que formen un tot indivisible. Segons Gilligan, Kohlberg va construir el seu sistema de desenvolupament sobre un procés valoratiu 'masculí' en situar l'autonomia moral i el raonament moral abstracte en el nivell més alt, deixant així de banda una ètica de cura i responsabilitat característica de les dones (Gilligan, 1993).

Tot i així ens sembla que, amb algunes modificacions, el model de fases de desenvolupament en el raonament moral i l'ètica del discurs o comunicació (educació moral basada en el diàleg sobre temes conflictius) també té el seu lloc en l'educació ambiental. Quan es situa en el context social, pot ajudar els estudiants a desenvolupar empatia, tolerància, a prendre una perspectiva recíproca i a considerar les dues bandes d'un dilema.

Els problemes ambientals no solen tenir una única solució clara; poden veure's com a problemes 'mal plantejats' o 'decisions viciades' (com els descrivien Kitchener & Fischer, 1990). Quan ensenyem a resoldre problemes en aquesta àrea, que gairebé sempre té implicacions de valors, no podem quedar-nos només en el cantó cognitiu.

Investigació de les imatges dels alumnes sobre relacions humans-natura i nivells de 'raonament moral' sobre dilemes ambientals.

Els membres del nostre equip coincidíem en la idea que la tasca de l'ensenyant no és imposar o 'ensenyar' valors, sinó actuar com a facilitador, ajudar els alumnes a aclarir llurs valors, fer-los conscients de diferents facetes en els punts de vista d'ells i dels altres. Els nostres ensenyants, especialment els de ciències, no solen estar ben equipats per comprendre els punts de vista dels alumnes ni per manegar a classe temes controvertits i conflictius d'una manera constructiva.

Segons la concepció cognitivista-constructivista, l'ensenyament ha de començar en el punt on es troben els estudiants (Boschuizen, 1990). Vàrem aplicar aquesta idea al procés d'esclarir valors. Per saber més sobre les idees i raonament dels alumnes vam començar per fer un petit estudi pilot basat en dilemes semblants als de Kohlberg. Volíem:

-esbrinar si aquesta mena 'd'anàlisi de dilemes' pot servir per tenir indicis sobre fases qualitativament diferents en el raonament moral dels estudiants sobre temes ambientals;

-tenir una primera visió de l'estructura de llurs valors ambientals, especialment de les imatges que tenen sobre la relació humans-natura;

-donar als ensenyants una base de la qual arrencar 'un discurs argumentatiu' amb infants sobre temes ambientals, per evitar parlar 'per sobre del seu nivell' o embutir-los el cap amb idees pre-existents.

 

Notes sobre l'autora

Barica Marentic Pozarnik és Catedràtica de Psicologia Educativaa la Facultat d'Arts de la Universitat de Ljubljana, Eslovènia.Entre els temes de recerca pels que s'interessa hi ha l'aprenentatge experiencial; els estils d'aprenentatge aprenentatge i ensenyament en educació ambiental; mètodes i models en educació d'ensenyants; formació de formadors; desenvolupament del professorat universitari

Què és l'educació ambiental? /  Línies actuals d'actuació en educació ambiental
Entitats i equipaments a Catalunya /  Enllaços /  Bibliografia comentada / Album fotogràfic
Anar a versió gràfica

Hosted by www.Geocities.ws

1